Cinquè dia de travessa i el temps va aguantant bé, tot i que pels carrers de Chvabiani baixa força aigua, efecte de la pluja de la nit.
Avui seguim fent camí cap a Adishi, següent parada de la nostra ruta...
...seguint pistes forestals i camins amb la sempre omnipresent presència dels ramats de vaques. No és casualitat que un dels plats nacionals de Geòrgia, i també omnipresent en tots els àpats, sigui el formatge.
A mig camí, i quan s'aixeca la boira, veiem que hem anat a parar a unes pistes d'esquí. És el Tetnuldi Ski Resort, una nova estació d'esquí (oberta l'any 2016) la cota més alta de la qual se situa per damunt dels 3000 metres, i a banda de l'esquí ven com a reclam les vistes cap als grans cims del Caucas.
Nosaltres, però, avui no hem estat de sort i no hem pogut veure cap dels grans cims de la zona, ja que fins que no hem començat a perdre altura el dia no s'ha aclarit...
...però sí hem pogut gaudir de les vistes sobre el poblet d'Adishi i la vall que porta cap a la gelera de mateix nom. També des d'aquest poble s'inicia l'ascensió al Tetnuldi (4858 m.), el 4000 més accessible de la zona i pel qual calen uns quatre dies, segons veiem indicat.
Arribem a Adishi, on de nou tenim la sensació de viatge en el temps, i veure cases, carrers i escenes pròpies d'una altra època...
I si voleu el track, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada