Considerat un dels cims més accessibles d'Aigüestortes, aquest qualificatiu de cap manera desmereix una visita al Tuc de Ratera. A cavall de la Val d'Aran i el Pallars Sobirà, l'ascensió per la banda pallaresa ens permet travessar el cor del Parc Nacional, amb vistes increïbles sobre els Encantats, una altra de les joies de la zona.
Arrenquem la marxa a l'estany de Sant Maurici (avui sí, hi hem pujat en taxi, que estem de vacances!) pel camí que voreja la presa. Guanyem altura entre boscos en direcció al Portarró d'Espot (on no hi arribarem) i el camí ens permet tenir una magnífica panoràmica sobre els Encantats i l'estany de Sant Maurici, potser les dos icones més conegudes del parc.
Més amunt ja veiem, a l'altra banda de la vall, les agulles d'Amitges, i el Tuc de Saboredo i el pic d'Amitges darrere seu, dos altres cims emblemàtics de la zona. També en aquella zona hi ha el refugi de mateix nom, que serà per on tornarem.
Breu parada per esmorzar a l'estany de les Obagues de Ratera i posem rumb directe cap al Port de Ratera, ara ja seguint les marques del GR11. Al fons, apareix l'objectiu del dia.
Arribem al port de Ratera i des d'allà ja només cal remuntar la part final del cim, mentre els núvols s'agafen amb força a la vessant nord una mica per sota nostre., cap a la banda de Colomèrs.
I al cap d'unes tres hores de camí, fem cim al Tuc de Ratera (2863 m.). De les dues puntes que té el cim, la de l'esquerra és un parell de metres més alta.
De nou baixem cap al port de Ratera i des d'allà seguim el camí de pujada fins a trobar el camí que, flanquejant la muntanya, travessa una tartera en direcció al refugi d'Amitges...
...des d'on prenem la pista forestal que baixa cap a l'estany de Sant Maurici...
...i on arribarem després de visitar la cascada de Ratera i tornar a veure, per darrer cop, la silueta dels Encantats.
I si voleu el track de la sortida, només heu de clicar aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada