No sé com devia anar això que fos Marta Ferrusola l'encarregada d'inaugurar el 1991 el refugi de la Pleta del Prat, als peus de l'estació d'equí de Tavascan. Segurament, el llavors convergentisme imperant va creure oportú que la "primera dama", concepte caspós com cap altre, del llavors President de la Generalitat i aficionat a la muntanya Jordi Pujol, fos la responsable de la solemne obertura.
A banda de tot aquest teatre, la veritat és que aquest refugi és una bona base d'operacions per conèixer aquesta zona de la vall de Mascarida i rodalies, i des del qual podem accedir a una bona quantitat de cims. A més a més, evidentment, dels serveis que ofereix a l'hivern com a base de l'estació d'esquí de Tavascan.
Des del refugi podeu posar rumb al Ventolau o el pic de la Coma del Forn, però avui nosaltres hem triat el Campirme, que té unes magnífiques vistes. L'itinerari arrenca del refugi per una pista forestal fins que agafarem un corriol que puja a tocar del barranc de Mascarida
...fins arribar a l'estany de Mascarida, el més gran de la zona, i a tocar del petit estany del Diable (els veieu a la foto següent). Des de l'estany guanyarem altura cap a un marcat coll...
...i accedim al llarg llom del Campirme...
...que sense pèrdua ens porta fins al cim, on trobarem un vèrtex geodèsic.
I a banda de les vistes trobareu tot de vestigis de la guerra civil: murs, posicions de tirador amb espitlleres, i pujant cap al cim tota un sèrie de cabanes de pedra seca.
I fetes les fotos, tornem per on hem vingut cap a al refugi de la Pleta del Prat. I si voleu el track de la sortida el teniu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada