dissabte, 4 de gener del 2020

Pic de Filià o de Paiassos (2764 m.)

La muntanya sempre mana, ho sabem, i no ha sigut ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera, sinó a la quarta vegada que hi anàvem quan hem pogut fer aquest cim amb esquís. Tot i que a l'estiu ja l'havíem coronat un parell de cops, la veritat és que l'esquiada per la coma Palomera és magnífica.

Pugem amb cotxe per la pista cap a la vall de Filià fins a gairebé creuar el riu que baixa d'aquesta vall. Allà comencem a foquejar buscant les obagues, ja que a la part solana de la vall la neu pràcticament ha desaparegut. A l'altre costat de la vall Fosca la magnífica estampa del Montsent de Pallars ens saluda al començar l'excursió.



Ràpidament arribem a l'altura de la cabana de Filià, on la falta de nevades i l'orientació fan que el sol hagi desaparèixer la neu. El cim que veieu a la foto és el Fitero (2463 m.), que vam fer durant el recorregut de l'olla de Filià. S'hi accedeix per la coma de Fuses, des d'on també es pot fer el Paiassos sempre que hi hagi neu...que no és el cas d'avui. A la foto també veureu que hi ha un vehicle a la cabana, sí, concretament una furgoneta dels bombers de la Pobla de Segur amb els qui hem coincidit al cim.



Seguim guanyant altura fins a tocar de les pilones de l'estació d'esquí que mai va existir. Estaria bé que les desmuntessin, ja que aquí al mig no hi fan res. Siguem realistes, aquesta estació mai es construirà, tot i que va haver uns anys que semblava que la cosa anava endavant. Doncs no.


Aquí ja hi comença a haver més neu, i decidim tirar amunt per aquesta pala mig pelada que veieu a la foto anterior. No ho sembla però encara té prou neu per foquejar. A partir d'aquest punt anem ens endinsem a la coma Palomera, per on anirem guanyant altura cap al coll que veieu al final de la foto següent. El cim és el que veieu a la dreta de la imatge.

 

Arribem al coll que dóna accés cap a la vall de Manyanet, ben vigilada per la Pica Cerví (2753 m.), cim que tenim pendent.

(Foto: Jacint Millat)

Des del coll, ja només queda remuntar la darrera pala, i directes fins al cim.

 (Foto: Jacint Millat)



Des del cim, vistes espectacular en un dia radiant. Aquí, amb els principals cims de la vall Fosca al nostre davant: Montsent, Montorroio, Pala Pedregosa...


I ben immers en la boira del pla de Lleida, el Montsec.


I fetes les fotos, comença la baixada. La neu ha transformat i està bastant millor del que esperàvem, així que disfrutar toca!


En total unes quatre hores i mitja de sortida, parades incloses, i uns 1000 metres de desnivell. I si voleu el track el teniu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada