I el "plan B" va esdevenir "plan A" o "planasso" (perdó pel barbarisme), perquè res feia sospitar que la jornada acabaria així. Amb la intenció inicial de fer el Tuc de Mauberme vam arribar a Bagergue, però un barranc desbocat per les pluges de feia unes hores, va impedir que puguéssim arribar amb el cotxe a la cabana de Calhau, on volíem dormir.
Mitja volta i cap al pla de Beret, on a l'endemà mirarem de fer alguna cosa. Després de dormir al refugi lliure de la Peira Roja (a la foto), decidim pujar al Tuc de Parros, un clàssic de l'esquí de muntanya, que avui tastarem en versió estival.
Després de deixar el cotxe a la cabana de Parros, seguim la vall del riu Parros amunt per després guanyar altura fins al cim. Bé, aquest seria l'itinerari directe...
...però nosaltres decidirem canviar l'itinerari per fer-lo una mica més llarg. Passant a tocar de les darreres congestes de neu...
...arribarem al coll dels Closos i a l'estany del mateix nom...
... per accedir al primer objectiu del dia, el Tuc Blanc de Parros de 2457 metres. Per aquesta banda té unes bones parets, però per darrera és de fàcil accés...
...tot i que nosaltres pugem al cim per una "canalota" una mica estranya i descomposta. Però bé, ara ja hi estem posats.
Les vistes, en tot moment impresionant, amb el Montardo, els Beciberris o el massís de la Maladeta, encara amb força neu.
Fins aquí hem estat unes dos hores i mitja. I ara cap al proper objectiu, el Tuc de Parros, que ens espera al final de la carena.
Lluny encara, el cim del Parros, amb la seva característica creu...
De camí cap allà, les vistes des de la carena ens permeten veure meravelles com aquesta, l'estany Negre de Parros, que encara llueix ben blanc per la quantitat extraordinària de neu que ha caigut enguany...
...per no parlat de la vista cap a l'estany de Montoliu i el Tuc de Mauberme. Per mi, una de les millors del Pirineu.
Fem les fotos de rigor al Tuc de Parros (2731 m.)...
...i no podem resistir els cants de sirena del Tuc de Mauberme, que era on volíem anar inicialment. "I si hi anem? En dos hores estem allà!" "Vols dir que no està molt lluny? I aquells núvols? A veure si ens fotrem xops!" Però bé, finalment cap allà anem...
...per arribar a l'estany de Montoliu en una hora de camí.
Des d'allà, enfilem el camí cap al cim del Tuc de Mauberme, travessant les congestes de neu que encara es mantenen.
Després de creuar el coll de Mauberme passem a tocar del llac de Mauberme...
...i donem el tomb a la muntanya per anar a buscar la canal d'accés al cim, descomposta i desagraïda...
...però amb vistes magnífiques sobre l'estany de Liat.
I com havíem dit, en dues hores des del cim del Tuc de Parros, fem cim al Tuc de Mauberme (2880 m.), on trobareu aquestes immenses fites. Vistes, no gaire, perquè els núvols estan començant a créixer anunciant la tempesta que arribarà al cap d'unes hores.
Desfem el camí i des de l'estany de Montoliu pugem al coll de Montoliu (o Collada Fonda, segons el mapa)...
...des d'on iniciarem el descens per la vall del riu Vernatar fins arribar, sota la pluja, de nou a la cabana de Parros, on hem deixat el cotxe.
En total, una "sortideta" on s'hi ha d'anar ben esmorzat, de prop de 23 quilòmetres i 1700 metres de desnivell, i que si voleu fer podeu descarregar el track aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada