Ventolau (2853 m.)

Després d'un hivern sense precipitacions, arribem a la primavera amb una tongada de pluges, pols sahariana i algo de neu, que suposen un canvi de tendència a la meteo que hem tingut les darreres setmanes. Un escenari poc habitual al que cal sumar-li un temps inestable, i que d'entrada no pinta gaire bé perquè avui puguem triomfar. Per sort, però, l'hem encertat de ple, ja que malgrat el dia rúfol que fa, la neu està en condicions prou acceptables i la meteo ens deixa fer la nostra. Això sí, la neu ja va fonent i els barrancs baixen ben llustrosos.

Sortim del pàrquing de l'estació de Tavascan, a la Pleta del Prat, i posem rumb cap al Ventolau. Iniciem la jornada fent uns pocs metres per la pista d'esquí, i ràpidament trenquem a la dreta per entrar a la vall del barranc de la Coma del Forn. 

                 

L'ascensió és directa, ben dreta, i en uns quatre quilòmetres ja portem gairebé 1000 metres de desnivell...

                                      

Foto:Jacint Millat

...mentre podem veure com encara es manté la pols sahariana caiguda aquests darrers dies. A la foto següent, vista cap al Pic de la Coma del Forn (2683 m.), un cim molt assequible si hi pugem pel torrent de Mascarida. Des d'aquesta banda també es pot fer, i fins i tot combinar l'ascensió amb el Ventolau.

A partir dels 2500 metres (aprox.) la qualitat de la neu canvia, i trobem una capa de fina neu pols que contrasta amb la neu primavera que hem trobat fins ara. Sembla que la baixada promet, i acabem de fer els darrers metres de desnivell fins al cim.

Però la meteo va canviant i cada vegada es tapa més i fa més fred, així que ràpidament fem la foto de cim al Ventolau (2853 m.) i tirem avall.

Sortim amb esquís des del mateix cim i la neu està perfecta, però la visibilitat és molt dolenta. La barreja de la neu i el cel tapat ens provoca una certa sensació de mareig ja que és impossible veure-hi bé, així que els primers girs no són tant bons com voldríem!

Més avall, però, la cosa canvia. Tot i que la neu ja és primavera, es deixa esquiar molt bé, i afrontem les pales més "tieses" sense perill, gaudint d'una neu que de pujada creiem que trobaríem feta malbé.

I així, fem una baixada ben ràpida fins arribar de nou a la Pleta del Prat unes cinc hores després (comptant les parades) de sortir, i havent remuntat prop de 1200 metres positius. I si voleu el track de la sortida, només heu de clicar aquí.