Seguim la campanya ripollesa dels 100 cims, i avui ens dirigim cap al santuari de Montgrony per assolir el cim del Costa Pubilla. Molt ambient al santuari, entre turistes, ciclistes, excursionistes i escaladors que coincideixen al pàrquing, punt de sortida també d'aquesta excursió.
Des del pàrquing entrem al recinte del santuari, des d'on pugem per unes escales que porten cap a la capella de Santa Maria o Mare de Déu de Montgrony...
...mentre ben avall queda el poble de Gombrèn, des d'on també es pot fer aquesta ascensió, però afegint un bon desnivell, evidentment.
Passem pel costat de l'església de Sant Pere de Montgrony i prenem un camíamb marques grogues que ens porta, primer, a l'estret de Malpàs, i al refugi de les Planelles, després. El refugi està en un lloc bonic, però és presa dels domingueros que -amb el cotxe- arriben fins la porta i s'hi instal·len uns dies com si fos casa seva (per tal com ho tenien tot, sense deixar lloc a ningú més) i amb detalls de qualitat com les bosses de brossa penjades d'una finestra del refugi (que a les fotos he mirat que no sortissin, però si us hi fixeu bé...).
L'any 2018 es van condicionar el sostre i l'accés al refugi, però potser caldria fer un pensament i posar-hi un guarda per tal que la gent es comporti de forma civilitzada. Als refugis lliures on s'arriba en cotxe no hi van els excursionistes, precisament.
Deixem enrere aital espectacle i comencem, ara sí, a guanyar desnivell, pujant pel bosc fins que arribem a la zona coneguda com Rasos dels Camps (en una hora des del santuari, més o menys), on els prats alpins guanyen la partida als arbres. Des d'aquí ja veiem l'objectiu del dia, i el camí es combina amb algun tram de pista.
La pista acaba en uns prats, i comencem a seguir unes marques vermelles que creiem que porten fins al coll de Coma Ermada, que és on la ressenya que portem ens marca que hem d'anar abans de pujar cap al cim. Però decidim tirar pel dret i començar a guanyar altura directament cap al cim, pujant per camins de vaques i pel mig dels prats. Anirem trobant també alguna marca vermella.
I en una hora i quaranta minuts de pujada en total (a ritme alegre), ens plantem al cim del Pla de Pujalts o Costa Pubilla (2056 m.), que té unes vistes magnífiques en totes direccions.
Al cim trobareu un vèrtex geodèsic i una taula d'orientació amb la direcció cap als principals cims que es poden veure. Avui a estones estava una mica tapat, però pujant hem pogut veure el Pedraforca i just davant del Costa Pubilla podreu veure el Puigmal...
...que veieu en aquesta foto. El poble que veieu a la foto és Planoles, a la cara nord del Costa Pubilla, des d'on també es pot assolir aquest cim.
I fetes les fotos desfem el camí cap al Santuari de Montgrony, on hi arribarem en una horeta i mitja de baixada aproximadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada