Ja feia uns anys que tenia aquesta cursa en ment, però un any per lesió, un altre per coincidir amb altres curses, la cosa s'anava allargant i no arribava mai el moment de participar-hi, fins que enguany ha sigut possible fer aquest magnífic recorregut pels voltants de Foradada, a la Noguera. Tot i això, la calorada que hem hagut de patir ha fet que sobretot els darrers quilòmetres fossin de pura supervivència! A la foto següent, la sortida des de Foradada.
Els primers tres quilòmetres són ben suaus, tal com ens havia anunciat l'speaker, i fan que la gent surti animada. Comencem a trobar pel camí unes marietes pintades que ens porten a l'entrada d'un túnel, que la cursa travessa, i que formen part del "Land Art Foradada", un projecte artístic que recentment s'ha batejat amb el nom de Bel Gatell, una professora resident a Foradada que va morir fa pocs anys. Els que la coneixíem l'enyorem molt.
Passats aquests primers quilòmetres, la cursa afronta la primera pujada de veritat, que culmina a les Penyes del Mania, a la foto següent, i des d'on tindrem les primeres vistes d'altura.
Des d'allà, primera baixada del dia, per arribar per un bonic sender al poblet de Rubió de Dalt i seguir baixant fins al despoblat de Rubió de Baix. Abans, però, guanyem una mica de desnivell per passar pel castell de Rubió, en un espectacular emplaçament, i l'església de Sant Eudald.
Castell de Rubió. Foto: Viquipèdia
Travessem el càmping Cel de Rubió (a tocar del riu Segre) i després de passar entre unes vinyes iniciem la pujada més llarga de la cursa, a la que si li sumem la calor, encara semblava més dura. Sort de "l'avituallament" del porró, que ajudava a pujar muntanya amunt una mica més alegre.
Acabada la pujada, la següent cota a superar és el Munt de Montsonís (509 m.), vèrtex geodèsic des d'on iniciem la baixada cap al poble de Montsonís. Pel camí anem trobant diferents intervencions artístiques en el paisatge de la zona. Sens dubte, la més espectacular, "lo padrí de Montsonís"...
Acabada la pujada, la següent cota a superar és el Munt de Montsonís (509 m.), vèrtex geodèsic des d'on iniciem la baixada cap al poble de Montsonís. Pel camí anem trobant diferents intervencions artístiques en el paisatge de la zona. Sens dubte, la més espectacular, "lo padrí de Montsonís"...
Foto: Jordi Farré
...que ens veu passar poc abans d'arribar al poble, on travessarem el seu conegut castell, que veieu a la foto següent. Llàstima que a aquestes altures el cansament ja es comença a notar i no podem fixar-nos en els detalls de la fortalesa, però la fresqueta de les sales és d'agrair.
Acabat el "tour" turístic al castell ja només queda resistir els darrers quatre quilòmetres, que no són precisament plans, fins a Foradada, on abans de creuar la meta farem una darrera pujada per passar a tocar de la Roca Foradada que dóna nom a la població. Allà hi trobem un grup de recreacionistes de la guerra civil, i és que al llarg de la cursa hem anat trobant "soldats" de l'Exèrcit Popular de la República prenent posicions pels búnquers de la zona...
Foto: Associació Batalla del Segre
...ja que els búnquers de Foradada formaven part de la línia defensiva L-2 que el govern de la República havia ordenat construir a Catalunya per aturar una possible ofensiva dels franquistes durant la guerra civil. Malgrat l'esforç, no va servir de res.
Encarem la darrera baixada per passar per l'ermita de Sant Urbà...
Foto: Antoni Colom
...i finalment acabar la cursa arribant a la zona del poliesportiu. Una cursa molt bonica, amb corriols molt corredors -m'esperava trobar molta més pedra solta- i que caldrà tornar a fer un any amb menys calor per poder-la gaudir com toca. I si voleu el track, el teniu aquí.
...ja que els búnquers de Foradada formaven part de la línia defensiva L-2 que el govern de la República havia ordenat construir a Catalunya per aturar una possible ofensiva dels franquistes durant la guerra civil. Malgrat l'esforç, no va servir de res.
Encarem la darrera baixada per passar per l'ermita de Sant Urbà...
Foto: Antoni Colom
...i finalment acabar la cursa arribant a la zona del poliesportiu. Una cursa molt bonica, amb corriols molt corredors -m'esperava trobar molta més pedra solta- i que caldrà tornar a fer un any amb menys calor per poder-la gaudir com toca. I si voleu el track, el teniu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada