Tot i que la calor fa que l'estiu no sigui la millor època per apropar-se al Montsec, la cara nord d'aquesta muntanya permet fer alguna excursió sense abrasar-nos pel sol excessivament. És així que decidim pujar als cims del montsec de Meià (o de Rúbies), pel clàssic camí de les 100 corbes.
Deixem el cotxe on tot just comença el camí, on un senyal indica que tenim dos hores i vint minuts de camí i set-cents metres de desnivell fins al santuari de Sant Salvador del Bosc. El camí s'inicia per una pista forestal que més amunt es transforma en el camí de ferradura que, després de fer cent corbes, ens portarà fins aquesta típica ermita del Montsec. La vall de Barcedana va quedant avall, amb el poble de Llimiana en un lloc ben destacat (i enlairat).
De pujada anireu trobant petits oratoris dedicats a diferents sants, com sant Sebastià o la Mare de Déu de Montserrat, que ens indiquen que ens apropem a un lloc assenyalat.
En una mica menys de dos hores arribem al Sant del Bosc. L'edifici que veieu a la foto següent és un refugi que hi ha al costat de l'ermita, bastant precari, i que tot i que es pot utilitzar caldria fer-hi una renovació total. No sé qui se'n cuida actualment, però caldria millorar-ne les condicions.
A tocar del refugi és on hi ha el santuari de Sant Salvador del Bosc (o simplement el Sant del Bosc), on hi podreu trobar multitud d'ofrenes, promeses i altres peticions al guardià d'aquestes contrades. Sigueu o no creients, sigueu respectuosos. El Sant del Bosc fa segles que és aquí.
El lloc és ideal per fer una parada i gaudir de les vistes. Després seguim el camí cap al Mirapallars perdent altura inicialment i tornant-la a guanyar ràpidament, cosa que ens permet veure on s'ubica el santuari.
El camí acaba en una cruïlla. A la dreta un camí ens portaria cap a la Portella Blanca i Rúbies, i a l'esquerra s'obre una pista forestal, que seguirem. La pista desemboca a la pista que puja des de l'Hostal Roig, i que seguirem fins a trobar la desviació al Mirapallars, també per pista. La nombrosa presència d'aquestes pistes es deu a les campanyes de reforestació que s'han fet a la zona, així com a la surrealista prospecció que es va fer al Montsec als anys 60... per trobar petroli.
La pista acaba al collet del Grau Ample, on prendrem un corriol per anar cap al Mirapallars, molt aprop, i on fem el primer cim del dia. El cim, a 1672 metres, està indicat amb una bústia.
Seguint la carena, podeu veure al fons el cim del Tossal de les Torretes, proper objectiu...
...que no assolirem sense abans gaudir de les vistes, en un dia mig ennuvolat que li dóna un encant especial a tot plegat. A la foto següent, vista cap a Sant Mamet, un altre dels clàssics cims de la zona, i just sota nostre tota la coma de Meià, que dóna nom a aquesta banda del Montsec.
Fet el segon cim del dia seguim carenejant fins arribar a la Portella Blanca, pas natural entre les dos vessants del Montsec, i on hi ha el camí que baixa directament fins al poble abandonat de Rúbies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada