Ja ho sé, el Matagalls és un cim emblemàtic català, un clàssic de l'excursionisme, que si "camacu" és el Montseny... però que voleu que us digui, les riuades de gent i les escenes de "dominguerisme" extrem que hi hem vist li treuen tot l'encant.
Gent cridant, gent intentant tocar les quatre vaques que hi havia per allà, gent mal calçada, gent amb roba de carrer pujant muntanya amunt i, la meva favorita, gent amb els gossos deslligats "perquè estem a la muntanya i el gos també té dret (sic) a anar-hi". En fi, bastant lamentable tot plegat. Dubto que en cap altre lloc del país (potser el Pedraforca) s'aplegui tanta gent que el millor que podria fer és quedar-se a casa. Amb un parell de barreres situades a cinc quilòmetres a banda i banda de Collformic s'acabaria amb bona part d'aquestes conductes, ja que no tothom els faria a peu.
Bé, malgrat tot, almenys un cop a la vida s'hi ha de pujar. Potser ingènuament, vam pensar que abans de Setmana Santa hi hauria menys gent, així que aparquem el cotxe (pels pèls) a Collformic i posem rumb al Matagalls per la ruta més clàssica. Cap secret en la pujada.Un camí ben trillat puja fins al cim...
...que veiem des de lluny per la gran creu que el corona, juntament amb un altar i altra parafernàlia religiosa. Un altre debat interessant, el de la "decoració" dels cims.
Arribem al cim i, entre gent cridant i gossos deslligats, aprofitem un moment per fer la foto...
...i fer una ràpida ullada a les bones vistes del voltant, com aquesta cap al Turó de l'Home. Almenys això sí que ho té.
Desfem el camí fins al Collformic (com més tard encara arriba més gent), per dirigir-nos cap al segon cim de la jornada, el Tagamanent. Està situat a uns onze quilòmetres de Collformic, així que avui al final sortirà una bona quilometrada. Des del Collformic, prenem la pista que passa a tocar del restaurant...
...i anem seguint les marques del GR-5.2 que ens porten cap al "Cafè", les restes d'un antic hostal de traginers amb molt bones vistes sobre el Turó de l'Home i les Agudes.
El camí es fa monòton, certament, però travessem el Pla de la Calma (ara ja pel GR-5) per després anar baixant cap a la zona coneguda com els Arenals del Pla de la Calma, on hi ha masies espectaculars com la de l'Agustí. L'edifici actual és del segle XVII, i de ben segur era una casa forta de la zona. Avui en dia és el Museu Etnològic del Montseny.
Més endavant, hi ha la masia de Bellver, el GR passa just per davant de la terrassa del restaurant que l'ocupa, i haureu de creuar un petit prat per prendre un corriol en direcció al Tagamanent. Per cert, el restaurant és d'aquests postmoderns, on no tenen Coca-cola perquè no és guai, però no hi ha cap problema en pujar-hi en cotxe fins al pàrquing situat a escassos minuts, no fos cas que els turistes haguessin de caminar.
Baixem, doncs, cap al collet de Sant Martí...
...i remuntem els darrers metres fins al Tagamanent (1056 m.), al cim del qual hi ha l'església de Santa Maria, del segle XII, on farem la foto de cim i tornarem cap al Collformic.
Dos cims que evidentment podeu fer per separat, però avui el dia convidava a caminar. Si voleu el track del Matagalls cliqueu aquí, i si voleu el del Tagamanent, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada