dissabte, 9 de gener del 2021

La "Filomena" a Lleida

El confinament comarcal ens va permetre, fa uns dies, dirigir-nos per enèsima vegada al sud del Segrià per assolir el cim del Montmaneu (495 m.), en un dia fred però mig assolellat que res feia preveure la nevada que hem tingut avui a la comarca.

La neu, més encara en aquells llocs on és poc habitual, sempre fa il·lusió malgrat de vegades també pot ser un problema per la circulació, etc... però veure el paisatge de cada dia totalment transformat és una cosa fantàstica.

Avui calia sortir de casa, així que posem rumb al Parc de la Mitjana de Lleida, el parc més gran de la ciutat, que conserva la vegetació de ribera pròpia del Segre abans que, al seu pas per la ciutat, es transformi en un riu canalitzat (i desnaturalitzat).

L'entrada al parc es fa per la zona que antigament havia sigut una carbonera, i on avui en dia hi ha una àrea de picnic i un parc infantil. Si prenem el camí de la dreta, anirem baixant cap al riu i ens endinsarem als boscos del parc.

Deixem el camí principal i creuem el Pont de Ferro sobre un dels braços secundaris del riu per dirigir-nos cap al camí principal que travessa el parc.




Pel camí principal anem a creuar el pont principal sobre el riu Segre...

 

...que avui trobem amb aquesta estampa siberiana.

 A l'altre costat, al marge esquerre, anem cap als Pous de la Sant Miquel...

 ...que són aquestes construccions arrodonides on la fàbrica d'aquesta coneguda marc de cervesa captava aigua. Desconec si encara ho fa avui en dia.

Creuem una altra passarel·la secundària per dirigir-nos cap a les basses que hi ha al parc...


...i on normalment podrem veure multitud d'ocells propis dels boscos de ribera, però avui el paisatge és molt diferent. Deuen estar ben amagats i despistats per la inusual nevada.



Seguim la ruta cap al Canal de Balaguer, que baixa des de Sant Llorenç de Montgai fins a les comportes del Canal de Serós a Lleida, travessant el Parc de la Mitjana.

Evidentment, els ninots de neu, de totes mides avui són inevitables. Aquest d'un pam decora la barana del pont.

I ja des d'aquí anem seguint el camí de sortida que ens portarà a abandonar el parc pel camí de Grenyana, per tornar cap al nucli urbà.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada