No sé quants cops hi he pujat, molts, però aprofitant aquest mig confinament que encara dura, i esperant que aviat puguem tornar a trescar arreu, aquests dies són un bon moment per visitar els espais naturals més propers.
L'objectiu d'avui és el Tossal de la Moradilla, una petita elevació situada al terme municipal de Lleida però molt propera al poble dels Alamús. Podríem haver sortit a peu des de casa, però això hagués obligat a caminar per un polígon industrial i preferim apropar-nos en cotxe al canal on comença aquesta ruta.
Així, iniciem la ruta a tocar de la sèquia quarta del Canal d'Urgell, que abandonem al cap de poc per prendre el camí vell (asfaltat) dels Alamús a Lleida. Ja des d'aquí veiem el nostre objectiu (a la foto següent). El cim és el turó de la dreta, mentre que al de l'esquerra hi ha... (de moment no ho expliquem).
Anem seguint el camí fins que poc després d'una bassa de reg fem un marcat gir a l'esquerra per iniciar "l'ascensió" al cim...
Hem fet la ruta caminant/corrent, així que en mitja hora hem arribat dalt del tossal. Hi trobareu una antena, un vèrtex geodèsic i les runes d'una torre militar de telegrafia òptica del segle XIX. La torre també va ser utilitzada durant la guerra civil per establir-hi una posició d'artilleria.També hi ha un vèrtex geodèsic, on fem la foto oficial de la jornada pel recompte dels 100 cims de la FEEC.
Des d'aquí baixem una mica per pujar a l'altre turonet que veieu a la primera foto on, excavat en unes roques de grans dimensions, hi ha un búnquer construït el desembre de 1938, quan la línia de front passava pel bell mig de la ciutat de Lleida. Òbviament aquest búnquer va construir-se per protegir la carretera de Lleida a Barcelona d'un possible avenç dels feixistes, però mai va arribar a fer-se servir en combat, ja que va ser abandonat quan els franquistes van travessar el Segre.
Aquí teniu unes fotos de l'interior del búnquer, que malgrat l'estat de ruïna, és encara espectacular.
Fins i tot es conserva la placa que hi van deixar els constructors, "XII Cuerpo de Ejército, Batallón de Obras y Fortificaciones 37, 2a (?) Compañia", 10 de desembre de 1938. Els que es dediquen a ratllar aquestes coses es podrien ratllar els...
Descendim per la cara sud del tossal entre l'herba alta...
A la foto següent podeu veure les roques de grans dimensions que us comentava, i que es van aprofitar per fer el búnquer. I si bé aquesta posició defensiva no es va utilitzar durant la guerra, uns anys més tard es va fer servir per gravar l'escena final de la pel·lícula "La fiel infanteria", una pel·lícula sobre la guerra civil filmada a Lleida el 1960. Us deixo un clip de la pel·lícula, a veure si reconeixeu el lloc.
Acabada la part "alpina" de la sortida, retornem als camins amples i planers fins a retrobar de nou la sèquia quarta del Canal d'Urgell, des d'on tornarem al punt de sortida de l'excursió.
Ruta fàcil que fareu en un parell d'hores xino-xano. I si voleu el track, el teniu aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada