Nova ascensió a aquest clàssic de la Val d'Aran (i ja en van cinc) que té una de les vistes més espectaculars d'aquesta part del Pirineu. Ja sigui a l'hivern o a l'estiu la panoràmica està assegurada, així que l'Aneto, els Beciberris o els cims aranesos us esperen allà dalt.
Des de la banda aranesa cal deixar el cotxe al Pont deth Ressèc, on si voleu podeu pagar un taxi per estalviar-vos la pista forestal. No penso que en aquest cas valgui la pena, ja que els 200 metres de desnivell fins agafar el sender cap al refugi de la Restanca (a la foto) es superen ràpidament i tampoc hi ha molta distància.
En una hora i mitja escassa ens plantem al refugi de la Restanca, atapeït de gent que fa la Carros de Foc, entre ells molts estrangers. La travessa va la pena, però el preu exorbitat dels refugis pels qui decidim simplement venir a fer un cim coincidint amb la temporada estival realment és un atracament...
A l'endemà, seguim el GR-11 en direcció al Colh de Güellcrestada, passant abans pel Lac deth Cap deth Pòrt, des d'on remuntem tota la vall...
...per creuar cap a la banda ribagorçana del coll.
Una breu parada abans d'encarar la pujada final amb la superba imatge de l'estany de Monges i el cim de la Punta Alta (3014 m.)...
...i amunt fins al Còth deth Montardo, des d'on ja veiem el cim (a la foto següent).
I en unes tres hores des del refugi de la Restanca, ens plantem al cim del Montardo (2833 m.)...
...que com us deia té unes vistes magnífiques. A la foto següent, els Beciberris, el massís de la Maladeta (al fons) i els estanys de la Restanca i el de Mar, amb la seva característica illa.
Fetes les fotos, tornem per on hem pujat, tot gaudint de les darreres vistes sobre les muntanyes araneses.
En total, uns 600 metres de desnivell el primer dia i uns 800 el segon. Compteu que per arribar al refugi us caldran un parell d'hores i a l'endemà, unes tres hores fins al cim i unes tres més per tornar al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada