Gran Maratón Montañas de Benasque (42 km, 2640 m. d+)

Poques coses es poden dir sobre l'entorn de les muntanyes de Benasc. Cims, llacs i vistes espectaculars que se succeeixen vall rera vall perquè les puguem gaudir caminant, esquiant o -com és el cas d'avui- corrent. Bé, corrent i caminant, perquè els 2640 metres de desnivell positiu (que finalment han estat prop de 2800) i els 42 quilòmetres(que finalment han estat 45!), fan que fer tot aquest recorregut corrent només estigui a l'abast de molt pocs.

Lluny de fer les 4h 50' del guanyador de la prova, val la pena prendre's el "Gran Maratón Montañas de Benasque" amb calma, per la duresa de la cursa, sí, però també per gaudir dels magnífics paratges que recorre. Considerat un dels millors trails d'Espanya, la veritat és que no defrauda.

La cursa comença a l'Avenida de los Tilos de Benasc, el carrer principal, per sortir del poble en direcció a la vall d'Estós. Allà prenem la pista que puja cap al refugi, però no hi arribarem, ja que poc després de la cabana de Santa Ana (a la foto) prendrem un sender a l'esquerra...

...que ens porta a travessar el riu d'Estós. Seguim camí amunt...

...fins que arribem a la cabana de La Coma, on hi ha el primer avituallament de la cursa. Ja portem uns 8 quilòmetres i mig, i en la pujada fins aquí ja hem pogut veure que avui l'aigua i el fang seran els protagonistes.

La sortida de l'avituallament és realment explosiva, amb un fort pendent d'inici, que ens ha de portar fins a la collada del Frontonet o de Dalliú després de superar les primeres rampes dures de la jornada. Travessat el coll, iniciem el descens cap a la vall de Lliterola. És cara nord, i la neu fa acte de presència.

 

El primer descens prolongat de la jornada, després de passar per la cabana de Lliterola, acaba a la carretera A-139, des d'on seguim baixant cap al Plan de Baños. Allà prenem la pista -llarga- que ens ha de dur al Plan de Senarta i des d'allà, al refugi de Pescadores o Coronas. Aquest ha sigut el tram més pesat de la cursa, però les vistes ajuden a compensar l'esforç...

Al refugi de Coronas(km 27,6) trobem l'avituallament previ a l'etapa reina de la cursa, la pujada al Pic d'Estibafreda. Ja hem fet mitja cursa i comença a ploure, però res de l'altre món, així que cap amunt. La pujada va seguint un sender a estones, cap al torrent d'Estibafreda...

...fins que a la llunyania apareix el cim. Un fotògraf ens avisa que ja passem pel quilòmetre 30, i bé, és inevitable somriure, tot i que ara "comença" la marató. Encara queden quilòmetres per davant.

(Foto: www.retrateria.com)

De nou tocarà travessar congestes de neu en direcció al cim, que el veieu a la dreta de la foto. Anem guanyant altura fins arribar al coll situat entre la Tuca de Roques Trencades i l'Estibafreda...

...des d'on ja només caldrà arribar fins al cim del Pico de Estibafreda (2697 m.), màxima altura de la cursa. No hi ha foto de cim perquè el fort vent que bufava realment no convidava a parar.

Des d'allà, posem la directa. Tot baixada fins a Benasc amb 1600 metres de desnivell negatiu per davant. Una mica més avall del cim passem pel darrer avituallament d'altura (al quilòmetre 34), amb un cert aspecte himàlaic, i amb vistes cap al Pico de Castanesa, que vam visitar el passat mes de març, encara amb bastanta neu.

Des d'aquest punt ja només queden 8 quilòmetres. Més avall canviarem la pedra per l'herba i el fang -omnipresent- que faran més pesats el tram fins a Cerler, des d'on en pocs quilòmetres travessarem la meta a l'Avenida de los Tilos de Benasc nou hores i mitja després d'haver començat la Gran Maratón Montañas de Benasque.

 (Foto: www.retrateria.com)

En resum, una cursa dura, però amb un recorregut molt ben triat i compensat (trams per córrer, altres per caminar i gaudir de les vistes), sense passos molt tècnics que dificultin la progressió i amb una logística molt ben preparada (avituallaments, senyalització...). Molt recomanable, i si voleu el track el teniu aquí.