Estrenar coses sempre fa il·lusió, i si és un nou país encara més. Desitjant tota la sort del món per la recent nascuda República de Catalunya, nosaltres continuem practicant el veritable esport nacional d'aquest país, l'excursionisme.
L'objectiu aquest cop serà la Serra d'Ensija, situada al prepirineu berguedà, i que després d'un parell d'intents d'anar-hi finalment assolirem. No és molt alta, no és molt gran, però és un dels clàssics del nostre esport.
Deixem el cotxe al Pla de la Creu de Fumanya i iniciem el camí seguint una pista forestal durant una bona estona i amb força trams de baixada. Més endavant, comencem a guanyar altura pel GR-107 en direcció al coll de les Llosanques. Per arribar-hi anirem pujant per un bosquet sota les impressionants parets de la Roca Gran del Ferrús, que veieu a la foto.
Un cop arribats al coll de les Llosanques abandonem el GR-107 i comencem el darrer tram de pujada per un tramet una mica més aeri que ens deixa bones panoràmiques. Anirem trobant fites i marques de pintura...
...fins arribar a la part superior de la Serra d'Ensija, on seguirem una curta i fàcil aresta fins al punt més alt de la serra.
De pujada, bones vistes cap a serres i muntanyes del Prepirineu: Port del Comte, la Serra del Verd, el Pedraforca i el Cadí, així com els pobles de Gòsol i Saldes, que vam recòrrer fa un parell d'anys amb els Pedals del Pedraforca.
I finalment, després d'unes dues hores i mitja d'haver començat a caminar, fem el primer cim del dia, el Cap de la Gallina Pelada (2321 m.). Aquest serà el primer cim en època de la República Catalana, així que... visca la República!
Feta la foto oficial republicana, comencem a perdre altura i davant nostre veiem tota la serra d'Ensija, on encara farem un parell de cims més.
De baixada, parem a fer una visita al refugi Delgado Úbeda, l'únic de la serra, ara tancat i amb una part lliure una mica deixadota, però útil en cas d'emergència.
Continuem caminant cap a un altre coll situat a la zona del Pla de les Tores, des d'on ràpidament assolirem el cim de la Creu de Ferro, de 2297 metres.
Seguint la carena, davallarem cap al Pla d'Ensija per anaren direcció Serrat Voltor, que és el cim que veieu a l'esquerra de la foto. A diferència dels altres, aquest cim de la serra d'Ensija està ben cobert de vegetació. Darrera seu, la Tossa d'Alp, el Puigllançada i, a l'horitzó, la silueta del Puigmal.
A la foto següent, arribant al cim del Serrat Voltor (2282 m.) amb la Creu de Ferro i el Cap de la Gallina Pelada al darrera.
I amb vistes cap al Pedraforca (diferents del de la típica silueta d'aquesta muntanya)...
...desfem el camí fins al Pla de les Tores, des d'on retornarem al cotxe
baixant per un corriol que segueix un torrent. Trobarem fites i unes
estaques de fusta marcant el camí de baixada, que ens portaran de nou al coll de la Creu de Fumanya.
En total, unes cinc hores de sortida i uns 1100 metres de desnivell positiu. I si voleu el track, el trobareu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada