Després de la sobredosi dominguera viscuda al Matagalls, res millor que anar a buscar alguna zona del país on trobar poca gent està pràcticament assegurat, fins i tot un dia de setmana santa. La serra de Busa és un d'aquests espais, així que cap allà hi falta gent.
Aparquem a tocar de l'Ecomuseu de la Vall d'Ora (a la foto) i creuem el riu Aigua d'Ora en direcció a la Masia El Pujol, una de les grans masies de la zona i ara un establiment de turisme rural. A l'ecomuseu podeu visitar l'antiga serradora, que només s'ensenya amb visita guiada. A la masia us donaran més informació.
Passada la masia prenem una pista durant un centenar de metres, i després per un corriol comencem a enfilar muntanya amunt. Anirem trobant senyals indicadors al llarg del camí (amb algun de tombat) i seguirem la direcció "Serra de Busa per l'Escala".
La primera parada, però, la farem a una balma anomenada "el Xalet", on s'arriba per un camí fressat, però on cal anar amb compte ja que es troba just al damunt d'una cinglera. Trobarem un passamans per ajudar-nos si ho necessitem. La balma va servir d'amagatall pels "emboscats" (persones perseguides o que no volien anar al front) durant la guerra civil, i l'entrada s'amagava amb uns troncs per tal que no es pogués veure des de lluny. Trobareu també un panell on s'explica una mica la història.
Tornem enrere per trobar el camí que puja cap a la serra, que passa pel llogaret d'Orriols, i continua cap al pas de l'Escala Vella, on trobarem una escala i un pas equipat amb un passamans per superar aquest grau. No té dificultat, però cal anar amb compte. Alerta amb les pedres que poden caure des de la part superior del grau.
Superat el grau, trobarem una estelada visible des del pàrquing de l'ecomuseu...
...i seguim pujant muntanya amunt fins arribar al mirador de la Vall d'Ora, situat al Pla de Busa, un enorme prat que sorprèn per les seves dimensions.Al mirador trobarem un panell que ens mostra els cims del voltant, i fins i tot podrem veure la muntanya de Montserrat.
A partir d'aquí ja comencem a trobar força gent, que aparcat el cotxe pels diferents camins i prats de la zona. Pujant en cotxe us perdeu les millors parts de la sortida (boscos, carenes...), ja us ho fareu. El camí es transforma en pista per passar a tocar de Casa Vila, i després es torna a transformar en corriol per arribar al mirador del Capolat, on tenim aquesta vista sobre el pantà de la Llosa del Cavall, Port del Comte (a la foto),i altres muntanyes com la serra del Verd o el Pedraforca.
El camí i la gentada continua cap a la Presó del Capolatell, una mola queva tenir aquesta funció durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX. Es retirava la passarel·la que hi donava accés i els presos quedaven en una mola rodejada d'espadats de 100 metres d'altura. Impossible escapar-ne. A la foto, el pont actual que dóna accés a la "presó".
A la foto següent, la serra del Verd a l'horitzó entre els cingles de la presó de Busa. Almenys bones vistes sí les tenien...
Visitada la presó cal tornar enrere fins el mirador, on prenem el camí que s'enfila cap a la part superior de la serra. A partir d'aquest punt, de nou tornarem a trobar poca gent. A la foto, les increïbles parets que defensen la serra per la cara nord.
El camí va carenejant fins arribar al punt més alt, el Cogul (1526 m.). A partir d'aquí, directes avall...
...fent un darrer cop d'ull a les altures del port del Comte. En primer pla podeu veure el cim del Cogul.
Anirem baixant corriol avall fins a trobar una pista forestal que seguirem cap a l'esquerra durant uns quatre-cents metres. Trobarem un corriol marcat amb fites (i amb unes marietes verdes que corresponen a la ruta "Travessa integral de Catalunya", desconeixia aquesta iniciativa) que ens portarà de nou a Orriols i, ja per camí conegut, baixarem de n ou fins al pàrquing de l'ecomuseu.
En total, unes sis hores de camí, uns vint quilòmetres i mil metres de desnivell. I si voleu el track, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada