Uns anys després de la darrera visita a la zona de Viadós, hi tornem per fer el darrer dels pics d'Eriste que quedava per fer, el pic Beraldi o Eriste Nord. La zona està molt concorreguda, i és que en un radi relativament petit es concentren un gran nombre de cims de 3000 metres: Culfreda, Posets, Forqueta, Bachimala o els pics d'Eriste són algunes de les opcions. Els pic d'Eriste, però, no són els més visitats d'aquesta llista.
Sortim de les bordes de Viadós, esplèndid paratge pirinenc amb reminiscències alpines, i prenem el camí del GR 11.2 que puja cap al coll de la Forqueta.
(Foto: Jacint Millat)
...que seguirem fins a la desviació cap al llac de Millares (2353 m.), i on arribarem en unes dos hores de marxa des de Viadós. És un estany presat, i des d'on ja veiem amb claredat el camí a seguir cap al coll de Millares i l'Eriste Nord, que de les tres puntes que veieu a la foto és la del mig.
Des del llac cal anar guanyant altura cap a unes terrasses herboses. Cal anar amb compte però en cap moment hi ha passos difícils. Anireu trobant fites i indicis de camí que seguirem sense dificultat...
...i més amunt canviarem l'herba pel rocam. La neu que hem trobat estava ben dura les primeres hores del matí, i tot i portar piolet i grampons es poden esquivar les plaques que anireu trobant.
(Foto: Jacint Millat)
Anem guanyant altura i en unes tres hores i quart arribem al collat de Millares (2826 m.). Just aquí ens assabentem del confinament del Segrià, impossible ser a Lleida a les quatre de la tarda, quina "llàstima".
Des d'allà cal traçar una diagonal per la pedrera que veieu i anar guanyant altura, trobant fites i indicis de sender. El que veieu a la foto no és el cim, que queda una mica més lluny.
I en poc més d'una hora des del collat anem arribant al cim, amb l'Espadas vigilant-los de lluny.
Foto de cim a l'Eriste Nord o Pic Beraldi (3025 m.)...
...i vistes espectaculars cap al cims de la zona. Aquí, el Gran Eriste (3053 m.) i l'Eriste Sud (3045 m.)...
...els cims veïns de l'Espadas (3332 m.) i el Posets (3375 m.)...
...i més avall els estanys de Millares (dreta) i de Leners. També des del cim es veuen les bordes de Viadós, uns 1400 metres de desnivell més avall. Un cel claríssim fa que les vistes siguin brutals.
De baixada, la neu ja ha transformat i permet travessar les congestes sense problema...
...mentre alguns s'entossudeixen a apurar la temporada d'esquí de muntanya.
Per tornar a Viadós, fem una petita circular, i en lloc de baixar cap a l'estany de Millares -de fet aquelles terrasses herboses que us comentava són més fàcils de pujar que de baixar- anem cap a la dreta a buscar el camí que baixa del coll de la Forqueta...
...i que ens permet veure els cims de mateix nom, ambdós de tres mil metres, i el veí Pic de Millares (2938 m.)
I un cop retonem al camí de pujada, només caldrà desfer el camí fins arribar de nou a les bordes de Viadós.
En total han estat unes vuit hores de sortida, amb prop de 1400 metres de desnivell positiu. I si voleu el track us el podeu descarregar aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada