Segueix pujant: Muntanyes del Perú: Ishinca (5530 m.) i Urus (5420 m.)

divendres, 6 d’agost del 2004

Muntanyes del Perú: Ishinca (5530 m.) i Urus (5420 m.)

La zona de Guaraz, a la Cordillera Blanca peruana, és un paradís pel muntanyisme. Llacs, cims, valls, geleres... que no s'acaben mai i que ens ofereixen uns paisatges espectaculars d'aquesta regió dels Andes. Amb l'objectiu de conèixer la zona i ascendir progressivament cims cada cop més alts, planifiquem la nostra estada a la zona per tal d'assolir els cims de l'Urus, l'Ishinca, el Toclaraju (6058 m.) i el Chopicalqui (6354 m.). A la foto podeu veure el Huascarán (6768 m.), el gegant de la zona i el més alt del Perú, i a la seva dreta el Chopicalqui, un dels nostres objectius. Es veuen així des de Guaraz... al·lucinant!

Marxem de l'hostal Casa Jaime de Guaraz, que ens ha servit per instal·lar-nos a la ciutat, abastir-nos de queviures per la muntanya i planificar les ascensions. Així, quan ja està tot a punt, pugem en furgoneta cap a la Quebrada Ishinca, on es troben els primers objectius que ens hem marcat.

Arribem a la Quebrada Ishinca, on preparem les motxilles...

...i les carregarem en part a les mules que ens acompanyaran al camp base. Així pujarem més descarregats i ens anirem aclimatant a l'altura.

Nosaltres dormirem en tendes, però al camp base de la Quebrada Ishinca hi ha un refugi que porten uns italians. Tenim per davant unes tres hores de camí...

(Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

...fins que arribem al camp base de la Quebrada Ishinca (4200 m. aproximadament). Les vistes són espectaculars. A la foto podeu veure el Toclaraju.

La posta de sol... espectacular.

L'objectiu era fer progressivament Urus - Ishinca - Toclaraju (on es necessita un camp d'altura), però el fet que en pocs dies s'esopera un canvi de temps ens farà canviar els plans. El nostre estiu coincideix al Perú amb l'època de pluges, o sigui que és possible que comenci a ploure i nevar de forma abundant. El canvi de plans passarà per intentar primer l'ascensió a l'Ishinca, ja que és un cim més alpí que no pas l'Urus. A la foto ascendint cap a l'Ishinca abans d'arribar a la gelera.

Ara ja veiem el cim damunt dels impressionants blocs de gel... Cap allà anem.

(Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

Trobem el gel i ens hem de "vestir": piolet, grampons, arnesos i corda. Amunt, que encara falta una estona.

(Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

Semblava fàcil? Bé, doncs aquesta zona de sèracs entretindrà una mica, ja que cal anar buscant el millors pas... i el més segur. Ja estem a uns 5200 metres i l'altura es fa notar.

(Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

Anem guanyant altura i arribem a la pala somital, un darrer esforç...

...l'aresta...

(Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

...i per fi al cim de l'Ishinca, a 5530 metres.

A l'endemà del cim de l'Ishinca el dia s'aixeca molt tapat. Decidim que ens quedarem a la tenda descansant i a l'endemà intentar un altre cim. Parlem amb uns bascos i un madrileny que han fet el Toclaraju "del tirón" des del camp base. Uns animals que s'han menjat 1800 metres de desnivell en altura. Tantegem la possibilitat però no ho veiem factible, així que de moment pujarem a l'Urus i a veure com evoluciona el temps.

Des del camp base l'Urus es veu ben aprop. De fet l'ascensió consisteix en anar seguint una llarga carena i algun camp de neu sense dificultat.

Prop del cim mirant cap a la Quebrada.

(Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

Darrers passos. Grimpada d'altura!

(Foto: Albert Vallverdú "Rigo")

I al cap de poques hores, el cim de l'Urus (5420 m.). Just darrera meu l'Ishinca, i al costat el gegant Ranrapalca, de 6162 metres. Poca broma...