Fa un parell d'anys durant la darrera jornada dels Cavalls del Vent ja vaig passar pel refugi Lluís Estasen, als peus del Pedraforca, de camí del refugi de Gresolet. Llavors ja vaig pensar que calia repetir aquest cim i avui li ha arribat l'hora. Cim ben interessant pel paisatge, l'aresta amb vistes i per tenir una forma ben peculiar. Hi ha altres forques al Pirineu, però aquesta és la més coneguda.
Des del refugi Lluís Estasen (1668 m.), cal agafar un sender ben trillat amb marques de PR (el PRC - 123, que fa el tomb al Pedraforca) i anar seguint-lo fins al Coll del Verdet. En algun tram puja fort, ja que en aquest tram de la sortida guanyem pràcticament 600 metres dels 950 de desnivell de pujada que farem avui.
Toto pujant ja veiem la part superior de la muntanya, amb el blanc lluminós del calcari tan característic del "Pedra".
Conforme guanyem altura, els núvols ens acompanyen. Un ambient molt alpí per donar caliu a la sortida.
Al Coll del Verdet abandonem les marques del PRC-123, que baixen cap a Gòsol, i seguim unes marques grogues en direcció a la Canal del Verdet. Malgrat l'aparença no és difícil i permet fer una sortida circular al Pedraforca. Pujada per la canal, baixada per la tartera. Un clàssic.
La foto sembla més del que és (com sol passar). La canal es puja bé, són passos de I i II grau. Cal anar amb compte sobretot que qui portem al davant no ens llenci res al cap.
A l'aresta gaudim de l'espectacle de la muntanya.
Al cap d'unes 2,5 hores d'ascensió arribem al cim on fem les típiques fotos de "Pedraforca amb estelada". Pur folklore excursionista.
Al cim, un senyor molt simpàtic ens descobreix el secret de Kilian Jornet, que podeu veure que tenim entre mans.
A l'altra banda de l'enforcadura, el Pollegó Inferior (2444 m.), l'altra punta de la forca. Potser caldrà anar-hi algun dia...
Des del cim, iniciem el descens cap a l'enforcadura. Ara per un clar i fàcil camí de baixada.
L'enforcadura, un lloc ben curiós. Envoltats de les grans parets del Pedraforca.
Des de l'enforcadura cal anar baixar decididament per la tartera del Pedraforca. Primer comença suau...
...però la inestabilitat del terreny ens obligarà a "baixar amb gràcia" entre les pedres.
Malgrat les dificultats, no es pot negar que el lloc és espectacular. Conyes a banda, l'erosió pel pas de la gent ha deixat en algus trams la tartera ben polida. Al no haver-hi pedres no es pot baixar clavant talons i per tant no frenes. Ja sé que els que corren per la muntanya potser no tindran cap problema, però els excursionistes "del montón" possiblement sí.
Al cap d'una estona de baixar entre la pedra, retrobem les marques de PR que seguirem de nou fins al refugi. El temps total de l'excursió ha estat de 4.20 hores comptant les parades, temps que està prou bé. Al refugi ens espera el mític "arròs de muntanya" que prepara el guarda del refugi, que serveix per arrodonir la jornada. El vi que portàvem també ajudarà.
I la "foto finish" dels guanyadors, amb el premi al fons.
I en aquest enllaç, el track de la sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada